El tribut del Cèsar

 El tribut del Cèsar (1782),  John Singleton  Copley

La Paraula de Déu ens interpel·la i ens fa reflexionar un dia darrere l'altre. Sovint, hem sentit allò de "al Cèsar el que és del Cèsar i a Déu el que és de Déu". Però, què ens està dient açò? Durant molt de temps he pensat que ací Jesús estava oposant les coses mundanes, civils, a les religioses, que fan referència a la relació homes-Déu, però hui crec que va molt més lluny, a Jesús no li interessava gaire la religió, sinó les persones, les seues vides, ja que tots són fills seus i tots hem sigut creats a la seua imatge i semblança, per tant, amb la mateixa dignitat i llibertat.

Déu a tots els homes els ha donat dignitat, però al món hi ha grans desequilibris que provoquen que no tots gaudim de les mateixes oportunitats, per tant, hi ha gent que viu amb una dignitat disminuïda. Aquests són els pobres, els que pateixen els desequilibris del món, les seues injustícies, i són a ells, sobretot, als qui els regalarà la plenitud de joia i felicitat. A més a més, Déu també ens ha regalat el do de la llibertat, però l'ús que hi fem d'ella, de vegades, molt sovint provoca que la dignitat de molts homes també estiga mancada.

La gran temptació de l'home és fer responsable a Déu de les injustícies del món, de tot allò que volem, desitgem i no podem aconseguir, i no podem gaudir perquè no som déus, encara que ho pretenguem; però Jesús ens fa fer un gir respecte al qual reflexionar. Tal vegada la qüestió no siga el dret del món, sinó el dret del Creador. No és a Déu aquí haurem de donar contes? No es Déu qui ens ha donat el gran regal de la vida? No som tots iguals amb dignitat i llibertat?

Si el món jueu de l'època de Jesús sentia que el poder del Cèsar era opressor pels seus impostos, hui el món nostre considera que és Déu l'opressor per manca de llibertat a l'home davant d'Ell, sense adonar-se que al voler alliberar-se d'una moral, d'uns principis ètics, humans cauen amb l'opressió del poder, dels prejudicis, de l'ego, etc., que són, sense dubte, els que provoquen els desequilibris del món, fan que molts dels nostres germans no puguen gaudir de la dignitat que Déu els dóna i que han de rebre en la plenitud de la joia del Regne.

R. N. N.