Els vinyaters homicides

El viñedo rojo cerca de Arlés (1888), Vincent van Gogh

Per a molts exegetes aquest passatge es podria dir que és una al·legoria, doncs cada fragment té la seua significació: el propietari es Déu, la vinya és el Poble de Déu elegit, Israel, els servents són els profetes i el fill es Jesús, mort fora de les muralles de Jerusalem; els vinyaters homicides són els jueus i el poble al qual se li confiarà la vinya és l'església.

Jo no sé si la intenció de Mateu en contar-nos aquesta paràbola és tan sols contar el que el mateix Jesús els va contar, mostrar un Jesús amb una certa clarividència del que anava a ocórrer, o tal vegada tan sols veient com havien acabat els profetes o el mateix Joan Baptista va intuir el seu final i ho conta com ho conta Mateu. O tal vegada és una lectura posterior de Mateu, sabedor del que hi havia passat ja després de la caiguda de Jerusalem a l'any 70. Crec que açò no és el més important, sinó la lectura que hui fem d'aquest passatge i que segueix sent d'allò més actual.

Si mirem que està passant a les nostres terres, veiem com l'home segueix volent ser propietari del que no és d'ell. Aquí pertanyen les terres on hui anomenem Catalunya? Uns diuen als espanyols, uns altres als catalans, però, espanyols i catalans no són una mateixa cosa?

Aquí pertany la terra? Si anem a la paràbola o al Gènesi, o altres passatges de la Bíblia, ens adonem que la terra és de Déu, del seu creador, i aquest l'ha deixat als homes perquè l'administren, perquè facen un bon ús d'ella, perquè al final dels temps ens jutjarà pel que hem fet, i ens demanarà comptes.

Creieu que hui a Catalunya hi ha bons administradors de la terra? Creieu que a Espanya ha administrat bé els seus béns? Però no sols els dirigents polítics, administradors del que és públic, s'apropien de la terra i la identitat de poble, el més trist per a mi com a creient, com a membre de l'església, és que també l'església, de nou, està participant d'aquesta bogeria, tant d'un costat com d'un altre.

En nom de la llibertat d'un poble, s'està discriminant i vulnerant els drets de moltes persones que també son part d'un poble, que també tenen drets, que també tenen sentit de la identitat, de pertànyer a una societat.

Jesús volia que tot el seu poble, publicans, fariseus, samaritans, tots s'assegueren al banquet, que tots formarem part del Regne, però nosaltres els homes ens empenyem en crear divisions, en crear diferencies, perjudicis entre tots.

De nou, la societat d'un poble es trenca, les famílies es fracturen sense una raó de seny. De nou, en nom de la llibertat, dels drets, dels ideals, l'home es deshumanitza, es fa insolidari, i oblida que sols l'amor funda un poble, que sols hi ha un poble, el Poble de Déu que peregrina per la vida construint un sol Regne, del que sols gaudirem, si aconseguim formar part del projecte l'amor que Crist ens mostra en la Creu.

R.N.N.