Tres comentarios del Evangelio del primer domingo de Adviento (Mc 13, 33-37)

Hoy comienza el Adviento (en latín, “adventus” significa llegada)  y  nos prepara espiritualmente para celebrar con gozo y con óptimas disposiciones interiores el nacimiento de nuestro Señor Jesucristo.

Cuando llegan estas fechas solemos dedicar mucho tiempo a preparar las celebraciones familiares, las recetas que comeremos, los regalos que haremos, y compraremos dulces navideños, cava... pero ¿dedicamos tiempo para velar y preparar nuestra alma? ¿Nos encerramos en nuestro pequeño mundo o podemos ver más allá: la pobreza, la soledad, la miseria…?

Si nosotros queremos que Cristo venga a nuestra alma y nazca en nosotros esta Navidad, debemos preparar nuestro corazón para su venida, por eso nos dice Jesús en esta parábola: “Velad entonces, pues no sabéis cuándo vendrá el dueño de la casa, si al atardecer, o a medianoche, o al canto del gallo, o al amanecer; no sea que venga inesperadamente y os encuentre dormidos.”

Dios quiere que estemos vigilantes, a la escucha del Espíritu Santo en nuestra alma. Pidámosle a Él que nos inspire siempre:

ORACIÓN AL ESPÍRITU SANTO (Cardenal Verdier)

 Oh Espíritu Santo,

 Amor del Padre, y del Hijo,

 Inspírame siempre lo que debo pensar,

 lo que debo decir,

 cómo debo decirlo,

 lo que debo callar,

 cómo debo actuar,

 lo que debo hacer,

 para gloria de Dios,

 bien de las almas

 y mi propia Santificación.

 Espíritu Santo,

 Dame agudeza

 para entender,

 capacidad para retener,

 método y facultad para aprender,

 sutileza para interpretar,

 gracia y eficacia para hablar.

 Dame acierto al empezar

 dirección al progresar

 y perfección al acabar.

                                 Amén.

Maje

                                                                 *******

L'Advent comença. Diuen que és un temps per a preparar la seua arribada, (¿naixement i segona vinguda?). Ell és el que ve, el que sempre està venint (he llegit que tots els temps són els últims temps, perquè constantment ve). I és el que està ací en/entre els seus germans més xicotets com es llegia diumenge passat (Mt 25, 31-46). 

 I una altra vegada una paràbola (una història dins d'una altra història: l’Evangeli): un home se'n va fora i deixa sa casa a càrrec dels seus criats, abans ensenya a cadascú la seua tasca, li diu al porter que vigile (¿serà el cor aquest porter?  ¿Ha  de vigilar dins i fora de la casa, es a dir, la vida?). Jesús adverteix ‘vigileu, vetleu‘ perquè no sabem quan tornarà l’amo, i ens posa en guàrdia enfront de les distraccions del món, del jo i de la nostra tendència a la passivitat i a la resignació. Sembla que vivim adormits, somiant, en el temps dels somnis i desitjos, és a dir, el futur, o en el temps dels records: el passat. El temps de Déu és el present, la realitat, i solament s'habita despert. Per a vetlar i vigilar necessitem la llum, en la foscor sentim però no veiem i fa por. Ens ajudaran a estar atents la fe i l'esperança en la seua promesa d'amor (l’amor salva),  L'oració ajuda a estar desperts i enamorats.

Mirem els seus senyals fora; però no crec que vinga de fora, cal mirar endins. Hi ha un camí profund dins de nosaltres (-pou- va escriure Etty Hillesum al seu diari), tapat per un muntó d'oblit i altres coses com si foren malesa (¿potser el pecat això?). Netejar, vigilar, vetlar, esperar en un mateix la seua arribada, (el kairós dels que esperen) per ajudar a Jesús al fet que torne, facilitar-li el camí de tornada.

C. C.

                                                                ********

Aquest diumenge comencem l'Advent, temps de preparació per a la vinguda del xiquet Jesús i on tots estem cridats a fer-nos xicotets com ell. A més a més comencem any litúrgic amb el cicle B, el cicle de l'Evangelista Marc.

De nou la paraula de Déu ens demana estar atents, ens diu "Vetlleu", perquè no sabem quan tornarà l'amo de casa. És curiós com la paraula uneix el que per a la mateixa vida està unit. Fi i principi van de la mà. Si al final de l'Evangeli de Mateu se'ns demana estar alerta perquè no sabem ni quan ni l'hora en què tindrem l'encontre amb el Déu Amor i on serem jutjats per les nostres obres i per les nostres relacions amb els germans, a l'inici de Marc, Jesús diu als deixebles.

Si el final de Mateu he reflexionat respecte a les coses per les quals crec que serè jutjada, en eixe encontre fratern i íntim que tindrà lloc al final de la meua vida. Ara Marc de nou amb paraules sembla'ns i tenint en compte el temps en què estem, també vol que estiga alerta, vol que estiga preparada per a un gran esdeveniment: el naixement de Jesús en el meu cor. Perquè Jesús ha de nàixer al nostre cor dia després de dia, d'igual manera que amb cada eucaristia fem presència de la seua passió i mort per tots nosaltres. Vida i mort van de la mà, formen part d'eixe misteri meravellós que ens regala el Déu creador perquè cada un de nosaltres tingam part amb ell, d'eixe pla magnífic al qual ens ha cridat i ens ha convidat perquè tots junts participem i siguem dignes de gaudir de la festa del sopar etern.

R. N. N.


-----------------------------
Imagen: Mujer asomada a la ventana (1822), Caspar David Friedrich.