Comentari de l'Evangeli de hui

(Jn 1: 35-42)
Les lectures de Samuel i de l'evangeli de Joan parlen d'una crida. Segons el relat, Déu es revela a Samuel de nit amb una veu misteriosa, però l'important no és com actua Déu, fora com fora, el que importa és com respon el jove. A l'Evangeli de Joan, Jesús passava, aquí ell no crida a ningú, els altres se senten cridats a seguir-li, i uns a uns altres li'l comuniquen. Elí que acompanya a Samuel, i el Baptista que veu com els seus deixebles caminen cap a Jesús, resten al marge; solament han ajudat a descobrir l'experiència de Déu.

El Baptista, profeta i mestre, assenyala a dos dels seus deixebles un camí diferent del que ell predica: «Aquest és l'Anyell de Déu». Aquest no en té valor sacrificial ni expiatori. L'anyell que es menjava en família cada Pasqua era símbol de l'alliberament de l'esclavitud a Egipte.

Qui lleva el pecat del món no és que carregue amb els nostres pecats, sinó, més bé, ha vingut a eliminar la injustícia del món: impedir-la, denunciar a l'opressor, també la passivitat (conformisme i submissió) de l'oprimit, ajudar-lo a eixir d'eixa situació, ajudar a recobrar la dignitat humana mai no perduda del tot, perquè Déu és qui la garanteix.

«Escoltaren les seues paraules i van seguir a Jesús». (El deixeble segueix al mestre 'rabí', pretén viure com ell viu). I comença un diàleg que ara hem de reviure nosaltres:

«Què busqueu?», pregunta Jesús. (Ells saben el que busquen sense acabar de saber a on els portarà).

Ells responen amb una altra pregunta: «On vius?». (No es tracta del domicili, es tracta de seguir-lo).

«Veniu i ho veureu», Jesús convida a compartir l'experiència de la vida amb Ell: van veure on (com) vivia, i aquell dia es van quedar a viure amb ell (com ell).

Si és el Messies, cal donar-lo a conéixer... Andreu porta al seu germà Simó, «Jesús se li va quedar mirant» potser no era convençut, i li diu Kefes (pedra), potser per 'tossut'? Més prompte serà fortalesa i fonament.

Quan passà això era «l'hora onzena», l'hora en què es matava l'anyell pasqual i l'hora de la mort de Jesús. Quan acaba el dia i comença un altre, és a dir, un nou dia haurà de despuntar, la nit donarà pas a l'aurora.

La vocació -pense- no és que Jesús ens cride a ser o fer un treball determinat (no som més per fer açò o allò altre) sinó a la plenitud del ser amb Ell. «Déu és el Senyor del ser i del temps» (Schelling). Tindrem el nostre temps, i el dia esborrarà tota tenebra. Coneixerà cadascú la seua missió, a què havia estat cridat o cridada.

C.C. i J.V.T.

--------------------------------
Imatge: Agnus Dei del pòrtic del monestir de Santa María de Ripoll  s. XII. Ripoll (Girona).