Comentari de l'Evangeli del diumenge 14 de gener

(Jn 1: 35-42)

De nou l'església, dins d'aquest 'Cicle B', introdueix un text de l'Evangeli de Joan on ens narra una sorprenent confessió de fe de Joan Baptista: "Mireu l'Anyell de Déu". Aquestes paraules degueren impactar als acompanyants de Joan, tant que, almenys dos, seguiren a Jesús.

Sense dubte és una manera de narrar-nos com comença el seguiment de la gent de Galilea i els mateixos deixebles de Joan, el precursor, a seguir al més gran, a qui venia darrere: el Messies, l'Ungit.

Com veiem el seguiment inicial no es dóna amb persones que ja estan totalment transformades, persones amb un convenciment absolut del que allò implica i del que han de fer per a ser verdaders deixebles d'aquell a qui segueixen. Sinó, més aviat, sol ser com una força interior que surt de mi, però, en realitat, no controlem, com un instint que fa que ens posem en camí a la recerca d'eixa intuïció; un canvi que encara no saben ben bé quina cosa és el que busquem, ni el perquè. Tot això es dóna amb posterioritat, quan en caminar anem adquirint l'experiència que proporciona compartir la vida amb el Mestre, amb l'Evangeli. 

El Mestre al camí, i en compartir la vida, va transformant cors i ments dels qui l'acompanyen, va evangelitzant-los, i a poc a poc qui el segueix van convertint-se en membre que comparteix un projecte. Ara, aquest ja és comú, perquè hem pres consciència d'allò que anhelàvem i buscàvem. És, en realitat, el que el Mestre ens ha ofert. Amb el temps i caminant ens transformem en deixebles amb la responsabilitat i la missió de transmetre allò que abans nosaltres hem rebut.

Aquesta és per a mi, sense dubte, l'evangelització a la qual deguem estar cridats cada un dels que ens hem convertit en deixebles i seguidors de l'Ungit. Hui, quan els nostres sacerdots ens animen -al poble de Déu- a ser cooperadors i a compartir lideratges amb ells, el que estan fent és posar en pràctica el model d'evangelització del mateix Jesús, el que després Sant Pau desenvoluparà fonamentalment a la Carta als Corintis, parla del cos i dels seus membres, tots necessaris per a constituir eixe cos,  el cap del qual sols és un: Crist. La missió en la vida de cadascú és distinta. No tots tenim els mateixos carismes, aptituds, doncs, no tots hem de fer el mateix. Però si hem de tenir un projecte comú i un mateix objectiu: transformar les nostres vides i la dels nostres germans per a seure tots a la taula del Pare.

R.N.N.

---------------------------------------

Imatge: Sermó de la muntanya (1877), Carl H. Bloch.  Museu del Castell de Frederiksborg (Dinamarca).