Comentari de l'Evangeli del diumenge 21 de gener

(Mc 1: 14-20)

De nou Marc amb aquest fragment ens deixa clar que el temps dels profetes, dels anunciadors, del havia de venir, ha passat. Joan ha sigut empresonat i es Jesús, qui ara pren la paraula i ens situa en un temps nou, en la plenitud dels temps, i ens diu: «ha arribat l’hora i el Regne de Déu és a prop. Convertiu-vos i creieu en la bona nova».

Sens dubte, ell és la plenitud del temps i ell és la bona nova, i allò a què està convidant-nos és a viure amb ell eixa plenitud, eixa bona nova. Però abans hem de convertir-nos i creure en ell.

La conversió no és un fet immediat, no es produeix en un moment que nosaltres planifiquem, sinó en un moment de plenitud de les nostres vides, en un temps del nostre caminar amb Jesús, en el qual prenem consciència de qui és la llum que guia les nostres vides, qui és el que dóna sentit a tot allò que fem, i el perquè ho fem.

Pel que diuen els evangelis, pel silenci fins al bateig, podem pensar que Jesús, tarda trenta anys en el seu caminar com a home, per prendre consciència humana i divina de qui era i quina era la seua missió ací entre els homes. 

En Déu no hi ha ni temps ni espai, tot és plenitud; però ací entre els homes tot necessita temps, tot necessita ser madurat. Per això, quan ens sentim interpel·lats per la Paraula de Déu, el primer que deguem fer és posar-nos al camí, entrar dins d'eixe viatge al qual ens convida Marc, eixe peregrinar de Galilea cap a Jerusalem, i en eixe caminar, hem d'anar convidant als germans que ens trobem al camí, deguem anunciar allò que abans se'ns ha anunciat. Deguem posar-nos al servei de l'Esperit perquè ell, mitjançant nosaltres, actue en les vides dels altres.

R.N.N.

--------------------------------

Imatge: Sant Marc (1411-13), Donatello. Escultura de marbre, exterior de l'Església d'Orsanmichele, Florència (Italia).