L'Ascensió

Bona gent! Què feu ahí mirant al cel? No us quedeu parats segle rere segle repetint les seues paraules, es tracta de seguir-lo. Adoneu-vos-en.

Però un moment! Per seguir-lo, és a dir, per ascendir darrere d’ell, cal abans anar als ‘llocs de baix’, eixos dels quals fugiu: inseguretat, injustícia, soledat, pobresa, malaltia, mort... Com diu el poeta «Querías, tú también, lo más sublime, pero / el amor nos obliga a descender a todos»*. La vostra missió és proclamar i portar ahí la seua sanació, plenitud i alegria; retornar la llibertat als qui estan sotmesos a l'opressió de l'egoisme i la violència, de la por. No es tracta de fugir d’aquest món. Canvieu de mentalitat, creieu i ajudeu a creure en Déu i en l’home, anuncieu l’Evangeli al món present: la vida no és maledicció sinó promesa d’amor. Ell vos estima i ajuda.

Encara una altra cosa, ascendir porta el risc de la caiguda; quan més puges, més dur pot ser el bac. Temps al temps. Temps hi haurà que t’ascendirà Déu a la seua benaurança… Els homes no estan fets per a pujar per ells mateixos, han de fer-ho aprofitant-se dels altres i això no val. Preferirem més bé el baixar; els darrers llocs ningú vos els disputarà, i fareu possible la fraternitat. Recordeu les seues paraules: «No tingueu por», perquè Jesús ha fet abans l’experiència.

Abaixar-se, desprendre’s de sí mateix per millor estimar.

J.V.T.  i  C-C

-------------------------------------

 *Friedrich Hölderlin, «Curso de la vida», en Odas. Hiperión.

Imatge: L'Ascensió (1496), Juan de Flandes. Museo del Prado. Madrid.