Tot ésser humà pot ser el meu germà

Tot ésser humà pot ser el meu germà si jo així el vull acollir. És així, però si acollim a aquests immigrants irregulars de l'Aquarius, han d'eixir tots els tancats als CIEs per ser immigrants irregulars, la qual cosa es demana des de fa temps. Aleshores, tots nosaltres, els regulars, hem de pagar impostos i potser més, hem de llogar els pisos que tinguem, perquè ara s'ha posat impossible pels pobres llogar una vivenda a València, no només pels preus que pugem sinó per les condicions o requeriments que se’n demanen hui per llogar; hem de contractar qualsevol servici que se’ns faça donant d'alta, etc. És un canvi radical d'actitud i mentalitat que pocs estan disposats a assumir. No diguem ja la necessitat de canvi de polítiques europees, la persecució internacional de les màfies, la facilitació de visats per vindre a treballar, l'oferiment dels llocs de treball que oferim per l' INEM, etc.

Donar acollida sense aquest canvi social, significarà somriures per a avui i penúries per a demà; ONGs i dotacions del Govern per a avui, per enviar-los després a les Càritas parroquials; almoines per a avui, penúria per a demà.

M'alegre pel rescat i acolliment, però ¿volem posar el debat on està i no on no està?

Com a cristians hem d'estar a favor del salvament de vides i de l'acollida, però ¿serem conseqüentment cristians fins al final, acompanyant la viabilitat de les vides salvades?

J.V.T.

---------------------------------------------

Imatge: Els pobres a la vora la mar (1903), Pablo Picasso.