Mestre bo
Mc
10, 17-30:
«Per què em dius 'mestre bo'?» Va preguntar al jove com
si no fóra amb Ell el prestigi, la lloança, la saviesa, ni tan sols la bondat,
com si renunciés al que pot fer-li sentir superior.
Després el va mirar amb tendresa i li va dir: «Una cosa et
falta per a ser feliç: renúncia al que tens i et reté, ix del sistema i segueix-me;
no tingues por, quin sentit té mamprendre un camí si t'espanta la meta?».
El xic se’n va allunyar malenconiós, pensava en el
desafiament... Donar el que tinc als pobres per convertir-me en un d’ells... Com
podem viure una vida digna sense seguretats, encara que sembla la dignitat
s’oposa a l’ètica... Renunciar a ser o tindre més no és de ximples, sinó de
gent desperta.
Com si el mestre continués parlant-li: «Tindre o no
tindre béns, reconeixement, cultura, intel·ligència, bondat, bellesa, fins i
tot pobresa d'esperit o humilitat no és el significatiu, la veritable saviesa és
deixar que l'Esperit t'allibere i sane
del que t'envaneix o humilia i pot separar-te de Déu.
»La vida no
és problema sinó misteri i l'Esperit la generositat necessària perquè una vida
sense sentit es torne feliç i eterna».
(«Por qué me llamas 'maestro bueno'?» Preguntó al joven como si no fuera con Él el prestigio, la alabanza, la sabiduría, ni siquiera la bondad, como si renunciara al que puede hacerle sentir superior.
Después lo miró con ternura y le dijo: «Una cosa te falta para ser feliz: renuncia al que tienes y te retiene, sal del sistema y sígueme; no tengas miedo, qué sentido tiene emprender un camino si te asusta la meta?».
El chico se alejó melancólico, pensaba en el desafío... Dar el que tengo a los pobres para convertirme en uno de ellos... Cómo podemos vivir una vida digna sin seguridades, aunque parece la dignidad se opone a la ética... Renunciar a ser o tener más no es de tontos, sino de gente despierta.
Cómo si el maestro continuara hablándole: «Tener o no tener bienes, reconocimiento, cultura, inteligencia, bondad, belleza, incluso pobreza de espíritu o humildad no es el significativo, la verdadera sabiduría es dejar que el Espíritu te libere y sane del que te envanece o humilla y separa de Dios.
»La vida no es problema sino misterio y el Espíritu la generosidad necesaria para que una vida sin sentido se vuelva feliz y eterna»).
carminis
...............................................
Imagen: Melancolia (1870), Edvard Munch.
Comentarios
Publicar un comentario