Alegria. III Diumenge d'Advent

A propòsit de les lectures del III Diumenge d’Advent 2018:

És una alegria misteriosa,  pendent de ser descoberta. No té res a veure amb l'absència de problemes o amb el plaer o la satisfacció, no és el contrari al dolor o al sofriment, és natural com l'alegria dels xiquets. He llegit que l'alegria, en l'Antic Testament, és la salvació que ha de vindre. La salvació ha recorregut un llarg camí que ningú pot conèixer, és ací ja, no hi ve de fora; encara que parlem d'Advent i espera, Jesús ens ha dit que és entre nosaltres i el seu Esperit ens la comunica des de dins nostre.

Per això, entenc que l'alegria de què Jesús parla no és un objectiu a aconseguir, sinó la conseqüència d'un estat d'ànim al saber que Déu és part de nosaltres. I descobrir-ho, com diu Ell, i viure conforme a eixa presència és revolucionari (apassionadament atractiu tindre a Déu en nosaltres).

Però, què hem de fer, com insistentment pregunten els deixebles de Joan. La resposta de Jesús és diferent de la Joan: no es tracta de fer per a ser perfectes, és deixar a Déu ser Déu en cadascú i no romandre enganyats creient que som qui no som, o creure com jo pensava abans, que Jesús -l’Evangeli- parla a persones que no existeixen.

Supose que Jesús parla d’integritat, i ser íntegre, supose que per a Ell, és ser perfecte.

J.V.T. i carminis
                                                                           ***

A propósito de las lecturas del III Domingo de Adviento 2018

Es una alegría misteriosa, pendiente de ser descubierta. No tiene nada que ver con la ausencia de problemas o con el placer o la satisfacción, no es lo contrario al dolor o al sufrimiento, es natural como la alegría de los niños. He leído que la alegría, en el Antiguo Testamento, es la salvación que tiene que venir. La salvación ha recorrido un largo camino que nadie puede conocer, está aquí ya, no viene de fuera; aunque hablamos de Adviento y espera, Jesús nos ha dicho que está entre nosotros y su Espíritu nos la comunica desde dentro nuestro.

Por eso, entiendo que la alegría de la que Jesús habla no es un objetivo a conseguir, sino la consecuencia de un estado de ánimo al saber que Dios es parte de nosotros. Y descubrir esto, como dice, y vivir conforme a esa presencia es revolucionario (es apasionadamente atractivo tener a Dios en nosotros).

Pero, qué tenemos que hacer, como insistentemente preguntan los discípulos de Juan. La respuesta de Jesús es diferente a la de Juan: no se trata de hacer para ser perfectos, es dejar a Dios ser Dios en cada uno y no permanecer engañados creyendo que somos quien no somos; o creer como yo pensaba antes, que Jesús -el Evangelio- habla a personas que no existen.

Supongo que Jesús habla de integridad, y ser íntegro, supongo que para Él, es ser perfecto. 

-------------------------------------------------------------

Imatge: La Verge, Jesús i Santa Anna (1510-13) Leonardo da Vinci. Museu del Louvre, Paris.