Esperança. Comentari de l'evangeli de hui

Lc 21,25-28.34-36:

És un llenguatge estrany, malgrat que el missatge és simple: Déu salva. És una perspectiva diferent aquesta esperança, el nostre futur és el seu present, així que tot succeeix en aquest moment. Per això ens demana que estiguem desperts (no distrets) i descobrim que està succeint sempre. És una perspectiva diferent perquè –potser- no he de mirar (esperar) fóra sinó dins, que res del que crec ser, saber i tindre em lliga i dóna seguretat. Lliure, en eixa pobra i feble dona que realment sóc, pot aparèixer Ell a través de mi amb la seua senzillesa miraculosa.

No té cap sentit parlar de la fi del món ni de catàstrofes futures, de mort. Ni pregar-li que vinga a "fer alguna cosa” per a que el món canvie o ens done la seguretat que creiem necessitar. No té cap sentit fer coses per a complaure’l i així ens salve, creure que està present en els esdeveniments favorables i lluny quan les coses no van bé. No en té si Jesús no parla exactament d’això sinó de salvació.

En una societat narcisista, agnòstica, hermètica s’obri una bretxa: la fe. Vull creure, i que no siga insensat, que la salvació és que Ell està en nosaltres esperant que l'ajudem a ser la seua manifestació plena, eixa capacitat que té d'amar i redimir, i fer-la nostra. Humilment redimir-lo nosaltres a Ell, rescatar, recuperar, salvar-lo en nosaltres, per poder, amb Ell, fer-nos càrrec, rescatar, redimir, salvar als nostres germans i germanes.

L'esperança també és seua.

                                                                                                              ***

Es un lenguaje extraño, a pesar de que el mensaje es simple: Dios salva. Es una perspectiva diferente esta esperanza, nuestro futuro es su presente, así que todo sucede en este instante. Por eso nos pide que estemos despiertos (no distraídos) y descubramos que está sucediendo siempre. Es una perspectiva diferente porque –quizás- no tengo que mirar (esperar) fuera sino dentro, que nada del que creo ser, saber y tener me liga y da seguridad. Libre, en esa pobre y débil mujer que realmente soy, puede aparecer Él a través de mí con su sencillez milagrosa.

No tiene sentido hablar del fin del mundo ni de catástrofes futuras, de muerte. Ni rogarle que venga a "hacer algo” para que el mundo cambio o nos dé la seguridad que creemos necesitar. No tiene sentido hacer cosas para complacerle y así nos salve, creer que está presente en los acontecimientos favorables y lejos cuando las cosas no van bien. No tiene sentido si Jesús no habla exactamente de esto, sino de salvación.

En una sociedad narcisista, agnóstica, hermética se abre una brecha: la fe. Quiero creer y que no sea insensato, que la salvación es que Él está en nosotros esperando que lo ayudemos a ser su manifestación plena, esa capacidad que tiene de amar y redimir, y hacerla nuestra. Humildemente redimirlo nosotros a Él, rescatar, recuperar, salvarlo en nosotros, para poder, con Él, hacernos cargo, rescatar, redimir, salvar a nuestros hermanos y hermanas. 

La esperanza también es suya.

J.V.T. i carminis
------------------------------------------------
Christina Olson (1947), Andrew Wyeth. Museu Thyssen. Madrid.