La Visitació. IV Diumenge d'Advent

Llc 1,39-45:

Dues dones. El relat comença amb una reacció decidida i apressada de la jove Maria d’anar-se’n lluny a veure la seua cosina Isabel. Pensava (quan el meu pensament s’inclinava a pensar en negatiu) que la seua intenció era fugir de Natzaret per evitar la vergonya i el càstig. Més aviat, ha descobert a Déu dins d'ella i això és goig i no por ni bogeria, és una alegria que vol compartir.  

I va de camí cap al servei, un camí que tots hem de recórrer per arribar a Déu, cadascú té el seu amb les seues cruïlles i perills. La meta, però, és la mateixa per a tots. En arribar a eixe poble de Judà, les paraules que li dedica Isabel recorden això que ens ensenya Jesús: confiar en el misteri com una realitat que dóna sentit a la vida. 

Dues dones encinta, dos embarassos ‘impossibles’, i tinc la impressió que no és la maternitat el que ací s'elogia: la funció per raó del sexe. No és ser mare sinó persona ‘prenyada de Déu’, diu el germà Carles de Foucauld: “una ànima que està plena de Jesús pot portar la salvació...".

                                                                         ***

Dos mujeres. El relato comienza con una reacción decidida y apresurada de la joven María de irse lejos a ver su prima Isabel. Pensaba (cuando mi pensamiento se inclinaba a pensar en negativo) que su intención era huir de Nazaret para evitar la vergüenza y el castigo. Más bien, ha descubierto a Dios dentro de ella y esto es gozo, y no miedo ni locura, es una alegría que quiere compartir. 

Y va de camino hacia el servicio, un camino que todos tenemos que recorrer para llegar a Dios, cada cual con sus encrucijadas y peligros. La meta es la misma para todos.  Y al llegar a ese pueblo de Judá, las palabras que le dedica Isabel recuerdan lo que dice Jesús: confiar en el misterio como una realidad que da sentido a la vida.

Dos mujeres encinta, dos embarazos ‘imposibles’, y tengo la impresión que no es la maternidad lo que aquí se elogia: la función por razón del sexo. No es ser madre sino persona ‘preñada de Dios’, dice el hermano Carlos de Foucauld: “una alma que está llena de Jesús puede traer la salvación...".

carminis

----------------------------------------------------------------
Imatge: La visitació (1901), pintada pel germanet Carles de Foucauld per a la Capella construïda per ell en Beni Abbes (Algèria).