Comentario del Evangelio de hoy

 Lc 6, 27-38:

Señor, no pides que seamos perfectos, sino misericordiosos. A la misericordia le das la máxima importancia, habla del corazón, aunque parece voluntad más que sentimiento. Nos ayuda a cambiar de criterio y hacer realidad la paradoja de amar a quien nos hace daño. Nuestro instinto de protección nos hace reaccionar a la defensiva, la ira surge natural.

«¡El Evangelio es una locura!», exclama Jean Vanier. Una locura necesaria, leo el evangelio de hoy y creo estar entre aquellos que te escuchan. No hay enemigo si no considero a alguien como enemigo mío; nunca podría estimar un enemigo, por eso mejor no considerarlo y que la rabia no tenga sentido ni more en mí. Devolver bien por mal no es denigrarme, dar/darme sin esperar nada a cambio no es de idiotas, es lo que más nos humaniza. Reclamar justicia no es venganza sino misericordia; pero contra la injusticia hay que luchar siempre, defenderme y defender por misericordia a las personas que sufren la injusticia. Para eliminarla no vale la violencia, «lo que se opone a la violencia no es la no-violencia, es la ternura»*, más que una emoción parece una virtud. Todavía más, quizás signifique la presencia viva de Jesús en nosotros. 

Señor, lo roto se puede arreglar, el herido y enfermo curar, lo muerto resucitar. Hay que correr el riesgo de exponernos, es decir, amar, lo que tenemos de común contigo, la manera de ser hijos. La medida del amor, la usarán con nosotros.

Ayúdanos y ten confianza.

J.V.T. i carminis

Senyor, no demanes que siguem perfectes, sinó misericordiosos. A la misericòrdia li dónes la màxima importància, parla del cor, tot i que sembla voluntat més que sentiment. Ens ajuda a canviar de criteri i fer realitat la paradoxa d'estimar a qui ens fa mal. El nostre instint de protecció ens fa reaccionar a la defensiva, la ira sorgeix natural.

«L'Evangeli és una follia!», exclama Jean Vanier. Una follia necessària, llig l'evangeli d'avui i crec estar entre aquells que t'escolten. No hi ha enemic si no considere algú com enemic meu; mai podria estimar un enemic, per això millor no considerar-lo i que la ràbia no tinga sentit ni habite en mi. Retornar bé per mal no és denigrar-me, donar/donar-me sense esperar res a canvi no és de bojos, és el que més ens humanitza. Reclamar justícia no és venjança sinó misericòrdia; però contra la injustícia cal lluitar sempre, defensar-me i defensar per misericòrdia les persones que pateixen la injustícia. Per eliminar-la no val la violència, «el que s’oposa a la violència no és la no-violència, és la tendresa»*^*, més que una emoció sembla una virtut. Encara més, pot ser que signifique la presència viva de Jesús en nosaltres.

Senyor, el que està trencat s’hi pot arreglar; el ferit i malalt curar; allò que està mort ressuscitar. Cal córrer el risc d'exposar-nos, és a dir, estimar, la qual cosa tenim de comú amb tu, la manera de ser fills. La mesura de l’amor, la usaran amb nosaltres.

Ajuda'ns i tingues confiança.

----------------------------------------

*Jean Vanier.

Imagen: Cristo burlado (1935), Annie Fearon Walke. Royal Cornwall Museum. UK.