Entendre els profetes. Comentari de l'Evangeli de hui

Lc 4,21-30:

Ser profeta no és gens fàcil -bé ho sabia Jeremies-, encara que el missatge no parle d’amenaces. No és un ‘agorero’ que prediu mals i desgràcies. És un treball de solitud, cap profeta és acceptat pel seu poble, Jesús tracta de dir a la gent del seu que ha de canviar allò que són i creuen, explicar-los en la intimitat de les seues consciències que el seu Déu no va contra ningú ni contra cap poble, és Amor a favor de tots, i això és una creença i després d’una tasca. Tots compartim la mateixa feblesa i dignitat, la mateixa necessitat d'Ell, de la seua misericòrdia i justícia.

Ara bé, qui gaudeix de privilegis, no vol perdre’n, deixar de ser beneficiari, per això les creences es tornen inamovibles i injustes, perquè res canvie. Qui exclou un altre, considera que no mereix ser tingut en compte, el priva d'alguna cosa que pot ser vital. El mal que fa, afecta l'altre en allò que és circumstancial, però a si mateix en l’essencial: humanitat, es deteriora com a persona.  

Aquell dissabte a la sinagoga de Natzaret va haver-hi una admiració negativa: desconcert, desaprovació i ira. «Jesús es va obrir pas entre ells i se’n va allunyar».

carminis

Ser profeta no es nada fácil, bien lo sabía Jeremías, aunque el mensaje no hable de amenazas. No es un agorero que predice males y desgracias. Es un trabajo de soledad, ningún profeta es aceptado por su pueblo, Jesús trata de decir a la gente del suyo que tiene que cambiar aquello que son y creen, explicarles en la intimidad de sus conciencias que su Dios no va contra nadie ni contra ningún pueblo, es Amor a favor de todos, y esto es una creencia y después de una tarea. Todos compartimos la misma debilidad y dignidad, la misma necesidad de Él, de su misericordia y justicia. 

Quien disfruta de privilegios, no quiere perderlos, dejar de ser beneficiario, por eso las creencias se vuelven inamovibles e injustas, para que nada cambie. Quien excluye a otro, considera que no merece ser tenido en cuenta, lo priva de algo que puede ser vital. El mal que hace, afecta el otro en aquello que es circunstancial, pero a sí mismo en lo esencial: humanidad, se deteriora como persona. 

Aquel sábado a la sinagoga de Nazaret hubo una admiración negativa: desconcierto, desaprobación e ira. «Jesús se abrió entre ellos y se alejó».

--------------------------------------------------------------------

Imatge: Solitud (1933), Marc Chagall, Tel Aviv Museum.