L'Esperit promés ✧ El Espíritu prometido
No ve de cap lloc. No és quelcom fora a mi o, més ben dit,
res del que existeix pot estar fora d'Ell. És el fonament perquè tot puga ser
vida, tota la vida està impregnada d'Ell. És una força d'integració, de cohesió
i unió entre els éssers. Ens ajuda a assolir la nostra plenitud humana. Ens fa
lliures.
L'Esperit no és cap privilegi dels qui creuen, ¿a què es
referia Jesús quan va prometre als deixebles que els deixaria el seu Esperit?
Pense que parla d'una relació personal amb l'Esperit, com Ell la va viure amb
el Pare, això volia per als deixebles, per a nosaltres; una relació necessària
per a la nostra vida pública i privada.
Aleshores, viure amb l'Esperit et converteix en el seu
ajudant. Arreu del món hi ha ajudants de l'Esperit, per això és universal
també, per aquesta gent de tot arreu que mai falta al seu treball amb Ell. Gent
que sap que l'Esperit és la seua única propietat, no és qüestió de possessió
sinó de fraternitat.
Heus ací que sense fe no tenim memòria d’Ell, només és un
estrany a casa que busca fer-s’hi palés. La seua salutació és: «Pau a tu, a
vosaltres».
No viene de
ningún lugar. No es algo fuera a mí o, mejor dicho, nada de lo que existe puede
estar fuera de Él. Es el fundamento para que todo pueda ser vida, toda la vida
está impregnada de Él. Es una fuerza de integración, de cohesión y unión entre
los seres. Nos ayuda a lograr nuestra plenitud humana. Nos hace libres.
El Espíritu no
es ningún privilegio de quienes creen, ¿a qué se refería Jesús cuando prometió
a sus discípulos que les dejaría su Espíritu? Pienso que habla de una relación
personal con el Espíritu, como Él la vivió con el Padre, esto quería para los
ellos, para nosotros; una relación necesaria para nuestra vida pública y
privada.
Entonces, vivir
con el Espíritu te convierte en su ayudante. En todo el mundo hay ayudantes del
Espíritu, por eso es universal también, por esta gente de todas partes que
nunca falta a su trabajo con Él. Gente que sabe que el Espíritu es su única
propiedad, no es cuestión de posesión sino de fraternidad.
He aquí que sin
fe no tenemos memoria de Él, solo es un extraño en casa que necesita hacerse
manifiesto. Su saludo es: «Paz a ti, a vosotros».
carminis
Comentarios
Publicar un comentario