Diumenge de Rams
El començament d’allò
que va passar (Lc 22,14–23,56)
Desconcerta l'entusiasme de l’acollida i el que va succeir dies després, la seua vida aclamada i la seua mort indigna; una mort ignominiosa per descobrir qui era veritablement, no va ser suficient el que veien i sentien. Intuïen que posseïa poder, els parlava d'una vida nova, benaurada i diferent de la que coneixien, la vida és més que un tros de temps feixuc a la terra. Alguns esperaven que fóra el llibertador del poble oprimit; uns altres van rebre alguna cosa de Déu a través d'Ell, però se’n tornaven a la seua temorosa rutina de normes i compliment i l’oblidaven, sense saber que havien tingut Déu davant d’ells, i els havia parlat, escoltat, guarit, estimat, havia salvat a qui estava perdent-se per sempre. Va escriure un poeta: «La profunditat està amagada. On? En la superfície»*, el que ve de Déu és profund a simple vista, i fins i tot els més humils el comprenguen.
Desconcerta l'entusiasme de l’acollida i el que va succeir dies després, la seua vida aclamada i la seua mort indigna; una mort ignominiosa per descobrir qui era veritablement, no va ser suficient el que veien i sentien. Intuïen que posseïa poder, els parlava d'una vida nova, benaurada i diferent de la que coneixien, la vida és més que un tros de temps feixuc a la terra. Alguns esperaven que fóra el llibertador del poble oprimit; uns altres van rebre alguna cosa de Déu a través d'Ell, però se’n tornaven a la seua temorosa rutina de normes i compliment i l’oblidaven, sense saber que havien tingut Déu davant d’ells, i els havia parlat, escoltat, guarit, estimat, havia salvat a qui estava perdent-se per sempre. Va escriure un poeta: «La profunditat està amagada. On? En la superfície»*, el que ve de Déu és profund a simple vista, i fins i tot els més humils el comprenguen.
De proclamat a menyspreat, de rebutjat a estimat, de deixar de seguir-lo a donar la vida per Ell, és passat i present.
El comienzo de aquello que pasó (Lc 22,14–23,56)
Desconcierta el entusiasmo del recibimiento y lo que sucedió días después, su vida aclamada y su muerte indigna; una muerte ignominiosa para descubrir quién era verdaderamente, no fue suficiente lo que veían y oían. Intuían que poseía poder, les hablaba de una vida nueva, bienaventurada y diferente de la que conocían, la vida es más que un trozo de tiempo penoso en la tierra. Algunos esperaban que fuera el libertador del pueblo oprimido; otros recibieron algo de Dios a través de Él, pero volvían a su temerosa rutina de normas y cumplimiento y le olvidaban, sin saber que habían tenido a Dios delante de ellos y les había hablado, escuchado, curado, estimado, había salvado a quién estaba perdiéndose para siempre. Escribió un poeta: «La profundidad está escondida. Dónde? En la superficie»*, lo que viene de Dios es profundo a simple vista, e incluso los más humildes le comprendan.
De proclamado a despreciado, de rechazado a estimado, de dejar de seguirle a dar la vida por Él, es pasado y presente.
carminis
-----------------------------------------------------------
* Hugo
von Hofmannsthal
Imagen: El Salvador (1900-05), Henry Ossawa Tanner. Smithsonian American Art Museum, Washington (USA).
Comentarios
Publicar un comentario