La sociedad del sosiego
La societat de l'assossec
Sembla una simple
anècdota, la pobra Marta retrau a Jesús que la seua germana estiga ‘ociosa’
escoltant-lo. Enfront de “fer” i “treballar” està la possibilitat de triar “la
millor part”. Però quina és?
Pare esment en el
meu present: la societat del rendiment i l'obligació, del cansament; la vida
activa es torna compulsiva i frenètica fins a la malaltia i la barbàrie; estar
ocupats ens fa sentir importants, qui no té feina viu la seua manca amb
vergonya com si fóra culpable o una càrrega social. Supose que no hem nascut
per “fer”, més prompte per a “ser” el que veritablement som, produir no és la
finalitat de la vida.
Potser la millor part de què parla Jesús és un
canvi de paradigma personal i social: no es tracta de “fer” sinó de rebre la
Vida; i cal l'assossec, sense ell perdem el do de l'escolta i el de l'acollida,
l'alegria i les ganes de dedicar temps als altres, a Déu. És l'actitud
contemplativa, l'humil desig de viure a un ritme aparentment menys eficaç en «l'humà
regne de l'esperit»*.
«El treball us
farà lliures» es llegia a l'entrada dels camps d'extermini feixistes. NOMÉS L'AMOR (estimar) I EL SEU DESPRENIMENT ENS FA
LLIURES.
La sociedad del sosiego
Parece una simple anécdota, la pobre
Marta reprocha a Jesús que su hermana esté ‘ociosa’ escuchándole. Frente a “hacer” y “trabajar” está la posibilidad de elegir “la mejor
parte”. Pero ¿cuál es?
Observo
mi presente: la sociedad del rendimiento y la obligación,
del cansancio; la vida activa se vuelve compulsiva y frenética hasta la
enfermedad y la barbarie; estar ocupados nos hace sentirnos importantes, los
que no tienen trabajo viven su carencia con vergüenza como si fuesen culpables
por ello o una carga social. Supongo que no hemos nacido para “hacer” sino para “ser” lo que verdaderamente somos,
producir no es la finalidad de la vida.
Quizás la mejor parte
de la que habla Jesús es un cambio de paradigma personal y social: no se trata de “hacer” sino de recibir la
Vida; y es necesario el sosiego, sin él
perdemos el don de la escucha y el del acogimiento, la alegría y las ganas de
dedicar tiempo a los otros, a Dios. Es la actitud contemplativa, el
humilde deseo de vivir a un ritmo aparentemente menos eficaz en «el humano reino del espíritu»*.
«El trabajo os hará
libres» se leía en la entrada
de los campos de exterminio nazi. SOLO EL AMOR (amar) Y SU
DESPRENDIMIENTO NOS HACE LIBRES.
J.V.T. i carminis
-----------------------------------------------------------
*Hörderlin.
Imatge: Crist
a la casa de Marta i Maria (1655), Johannes Vermeer. National Gallery
of Scotland, Edimburg (UK).
Comentarios
Publicar un comentario