Rezo de la vida sencilla

Lc 11,1-13:

Diuen que intercedir és entrar en un altre nivell de relació amb Déu (curiosa fe, mitjançar pels altres és el motiu més digne de l'oració). Quan algú em demana que rese per ell/ella, és una manera d'estimar eixa persona i de confiar en Déu. Quan demane a algú que rese per mi, les meues emocions negatives es transformen en esperança. 

Abraham intercedeix i regateja amb Déu obertament. L’home, de qui parla l'evangeli d'avui, demana pa a un amic per a donar menjar a un altre amic. Jesús ens ensenya l'oració del «Parenostre» i és demanar junts, deixar interessos personals o punts de vista, és la manera de ser iguals: germans, encara que pensem que no hi tenim res a veure; si existeix una igualtat possible, és saber-nos fraternalment necessitats, gent que precisa amor i cura. La conseqüència seria unitat i dignitat humanes. 

Potser el «Parenostre» és una petició, una crida, una cerca de la nostra destinació comuna: el Regne de Déu, l’imagine la configuració perfecta de la nostra existència. Guiats per Jesús -el nostre mediador- ens predisposem perquè la vida succeïsca amb un nou sentit. «Oració de la vida senzilla» escrigué Neruda.

Dicen que interceder es entrar en otro nivel de relación con Dios (curiosa fe, mediar por otros es el motivo más digno de la oración). Cuando alguien me pide que rece por él/ella, es una manera de amar esa persona y de confiar en Dios. Cuando pido a alguien que rece por mí, mis emociones negativas se transforman en esperanza.

Abrahán intercede y regatea con Dios abiertamente. El tipo de quien habla el evangelio de hoy pide pan a un amigo para dar de comer a otro amigo. Jesús nos enseña la oración del Padrenuestro y es pedir juntos, dejar intereses personales o puntos de vista, es la manera de ser iguales: hermanos, aunque pensemos que no tenemos nada que ver; si existe una igualdad posible, es sabernos fraternalmente necesitados, gente que precisa amor y cuidado. La consecuencia sería unidad y dignidad humanas.  

Quizás el Padrenuestro es una petición, una llamada, una búsqueda de nuestro destino común: su Reino, lo imagino la configuración perfecta de nuestra existencia. Guiados por Jesús -nuestro mediador-, nos predispongamos a que la vida suceda con un nuevo sentido. «Rezo de la vida sencilla» escribió Neruda.

carminis

----------------------------------------------------------------

Imatge: Grace (1918), fotografia d’Eric Enstrom.