En-thousiasmos
Lc 12,
49-53:
De quin foc parla Jesús? De quina lluita i divisió? De quin bateig de sofriment? Potser no és cap enigma sinó canviar això que s’hi considera “normal”.
De quin foc parla Jesús? De quina lluita i divisió? De quin bateig de sofriment? Potser no és cap enigma sinó canviar això que s’hi considera “normal”.
Diu foc i pense que és passió: entusiasme (en-thousiasmos: en-theos, significa ‘que porta a déu dins’), la força
per a estar al món i no ser mundans. Hi ha paus injustes i lluites justes; diu
lluita i crec que és coratge per a no viure arrelats en la resignació i el
fatalisme, en el que és políticament correcte o en el pensament únic.
Paradoxa i contradicció formen part de les relacions humanes, de la
relació amb Déu; formen part de la vida discrepar amb els altres, les tensions
amb un mateix. És natural. Possiblement seguir a Jesús siga objecte i causa de
conflicte i mort. Tanmateix, és una bella transformació descobrir la pau que
ens habita. Diuen que la vertadera pau està a l'interior, fora és justícia i
compassió. Tal vegada el regnat de Déu és ser fidel a aquesta pau i harmonia,
la convicció que és una realitat nostra, on donar valor al cor que no entén
d'idees i només vol estimar, va dir un savi oriental: «la ment obri abismes que el cor
travessa»1.
¿De qué fuego habla Jesús? ¿De qué lucha y división? ¿De qué Bautismo de
sufrimiento? Parece un enigma, pero
quizás solo es cambiar lo que se considera “normal”.
Dice fuego y pienso que es pasión: entusiasmo (en-thousiasmos:
entheos significa ‘que
lleva a dios dentro’), la fuerza para estar en el mundo y no ser mundanos. Hay
paces injustas y luchas justas; dice lucha y creo que es coraje para no vivir
arraigados en la resignación y el fatalismo, en lo políticamente correcto y el
pensamiento único.
Paradoja y contradicción forman parte de las relaciones humanas, de la
relación con Dios; forman parte de la vida discrepar con los otros, las
tensiones con uno mismo. Es natural. Quizás seguir a Jesús sea objeto y causa
de conflicto y de muerte, pero también es una bella transformación, descubrir
la paz que nos habita. Dicen que la verdadera paz está en el interior, fuera es
justicia y compasión. Tal vez el reinado de Dios es ser fiel a esa paz y su armonía,
la convicción de que es una realidad nuestra, donde dar valor al corazón que no
entiende de ideas y solo quiere amar, dijo un sabio oriental: «la mente abre abismos que el corazón
atraviesa»1.
J.V.T. i carminis
----------------------------------------------------------------
(1) Nisargadatta.
Imatge: Entre l’obscuritat i la llum (hora
entre el llop i el gos), (1938), Marc Chagall.
Comentarios
Publicar un comentario