En-thousiasmos

Lc 12, 49-53:
De quin foc parla Jesús? De quina lluita i divisió? De quin bateig de sofriment? Potser no és cap enigma sinó canviar això que s’hi considera “normal”.

Diu foc i pense que és passió: entusiasme (en-thousiasmos: en-theos, significa ‘que porta a déu dins’), la força per a estar al món i no ser mundans. Hi ha paus injustes i lluites justes; diu lluita i crec que és coratge per a no viure arrelats en la resignació i el fatalisme, en el que és políticament correcte o en el pensament únic.

Paradoxa i contradicció formen part de les relacions humanes, de la relació amb Déu; formen part de la vida discrepar amb els altres, les tensions amb un mateix. És natural. Possiblement seguir a Jesús siga objecte i causa de conflicte i mort. Tanmateix, és una bella transformació descobrir la pau que ens habita. Diuen que la vertadera pau està a l'interior, fora és justícia i compassió. Tal vegada el regnat de Déu és ser fidel a aquesta pau i harmonia, la convicció que és una realitat nostra, on donar valor al cor que no entén d'idees i només vol estimar, va dir un savi oriental: «la ment obri abismes que el cor travessa»1.

¿De qué fuego habla Jesús? ¿De qué lucha y división? ¿De qué Bautismo de sufrimiento?  Parece un enigma, pero quizás solo es cambiar lo que se considera “normal”.

Dice fuego y pienso que es pasión: entusiasmo (en-thousiasmos: entheos significa ‘que lleva a dios dentro’), la fuerza para estar en el mundo y no ser mundanos. Hay paces injustas y luchas justas; dice lucha y creo que es coraje para no vivir arraigados en la resignación y el fatalismo, en lo políticamente correcto y el pensamiento único.

Paradoja y contradicción forman parte de las relaciones humanas, de la relación con Dios; forman parte de la vida discrepar con los otros, las tensiones con uno mismo. Es natural. Quizás seguir a Jesús sea objeto y causa de conflicto y de muerte, pero también es una bella transformación, descubrir la paz que nos habita. Dicen que la verdadera paz está en el interior, fuera es justicia y compasión. Tal vez el reinado de Dios es ser fiel a esa paz y su armonía, la convicción de que es una realidad nuestra, donde dar valor al corazón que no entiende de ideas y solo quiere amar, dijo un sabio oriental: «la mente abre abismos que el corazón atraviesa»1.  

J.V.T. i carminis

----------------------------------------------------------------
(1) Nisargadatta.

Imatge: Entre l’obscuritat i la llum (hora entre el llop i el gos), (1938), Marc Chagall.

Comentarios