La gent li entenia - La gente le entendía

Lc 16, 01-13:

De diners injustos convertits en ben absolut parla el vell profeta Amós, no sols per la manera d'aconseguir-ne, sinó de gastar-ne i acumular-ne. Jesús parla d’incompatibilitat  amb la vida que Déu ens comunica i hem de triar: l’opció amb Déu o l’opció pels diners, amb quina ens quedem?

Les seues paraules, però, semblen no tindre trellat en aquest evangeli. Diu de comportar-se amb astúcia, picardia, tot i que entenc saviesa per viure. Atés que la vida és “el capital de Déu” que ens ha prestat, ¿vol advertir-nos que no som propietaris de la nostra vida ni del que consideren nostre, més aviat els seus administradors? Advertir-nos que si no podem prescindir dels diners els fem servir per guanyar-nos l’amistat de Déu?

Aleshores està un poc més clar: diu d'afavorir el proïsme amb els diners de la iniquitat, posar-los al servei de la Vida desfavorida, en risc de perdre’s! Ho interprete com una forma de “blanquejar-los humanament”, una mena d’unificació afectiva i d’inversió fraternal perquè ­el que dones t'ho dones,  el que no dones t'ho lleves, supose que aquesta és la lògica de l'Evangeli. Tal vegada la intercessió d’algú agraït, com diu Jesús, ens vindrà bé en el moment decisiu de ser rebut en els estatges eterns.

De dinero injusto convertido en bien absoluto habla el viejo profeta Amós, no solo por la manera de conseguirlo, sino de gastarlo y acumularlo. Jesús habla de incompatibilidad con la vida que Dios nos comunica y hemos de elegir: la opción con Dios o la opción por el dinero, ¿con cuál nos quedamos?

Pero sus palabras parecen no tener sentido en este evangelio. Dice de comportarse con astucia, picardía, y entiendo sabiduría para vivir. Dado que la vida es “el capital de Dios” que nos ha prestado, ¿quiere advertirnos que no somos sus propietarios ni de lo que consideramos nuestro, más bien sus administradores? ¿Advertirnos que si no podemos prescindir del dinero lo usemos para ganarnos la amistad de Dios?

Está un poco más claro: dice de favorecer con el dinero de la iniquidad al prójimo, ponerlo al servicio de la Vida desfavorecida, ¡en riesgo de perderse! Lo interpreto como una forma de “blanquearlos humanamente”, una especie de unificación afectiva y de inversión  fraternal porque lo que das te lo das, lo que no das te lo quitas, supongo que esta es la lógica del Evangelio. Tal vez la intercesión de alguien agradecido, como dice Jesús, nos vendrá bien en el momento decisivo de ser recibido en las moradas eternas.

J.V.T. i carminis

-----------------------------------------------------

Imatge: Art de carrer, Bansky.