La saviesa

Lc 14, 25-33:
S’anomena «l'oració de la Serenitat». Amb el seu inici, conclouen les seues reunions els Alcohòlics Anònims:

Senyor, concedeix-me serenitat per a acceptar tot allò que no puc canviar,

fortalesa per a canviar el que sóc capaç de canviar

i saviesa per a entendre la diferència (...)1 .

Saviesa i no erudició, erudició és saber coses i sobre elles. La saviesa forma part de la nostra educació per a «conéixer els designis de Déu», com diu el llibre del mateix nom en l’AT. La saviesa dels xicotets, de la qual parla Jesús en l'Evangeli, per a poder diferenciar el seu horitzó. Caminar amb Ell és deixar de fer-ho en altres direccions, assumir riscos i dificultats, per damunt de tots i tot. Una fidelitat arriscada. Si pensem no arribar al final, millor no emprendre el camí. ¿No serà que no l’hem conegut, i per això ens ve el dubte? Quan hom coneix Jesús, se l’estima, es confia en ell, i no ve el dubte si arribaré o no, perquè amb l’entrega d’amor a ell s’arriba a tot i bé.

Sona radical: o tot o res. La seua postura, però, no crec que siga cap radicalisme sinó determinació; supose que el fet de renunciar no és negatiu per a Jesús, és triar allò que més ens convé, una opció existencial difícil de comprendre sense la saviesa de la petitesa (la que dóna la fe) i sense contemplar la diferència entre nosaltres i el que ens vol portar a la plenitud. Com va humilment transformant-nos el poder de l’amor i ens fa grans, de cor eixamplat, magnànim, tot cor, en coneixement!

Se llama «la oración de la Serenidad». Con su inicio, concluyen sus reuniones los Alcohólicos Anónimos:

Señor, concédeme serenidad para aceptar todo aquello que no puedo cambiar,
fortaleza para cambiar el que soy capaz de cambiar  
y sabiduría para entender la diferencia.(…)¹.

Sabiduría y no erudición, erudición es saber cosas y sobre ellas. La sabiduría forma parte de nuestra educación para «conocer los designios de Dios», como dice el libro del mismo nombre en el AT. La sabiduría de los pequeños, de la cual habla Jesús en el Evangelio, para poder diferenciar su horizonte. Andar con Él es dejar de hacerlo en otras direcciones, asumir riesgos y dificultades, por encima de todos y todo. Una fidelidad arriesgada. Si pensamos no llegar al final, mejor no emprender el camino. ¿No será que no lo hemos conocido, y por eso nos viene la duda? Cuando se conoce Jesús, se le aprecia y confía en él, y no dudamos si llegaremos o no, porque con el amor que le entregamos se llega a todo y bien.

Suena radical: o todo o nada. Pero su postura no creo que sea ningún radicalismo sino determinación; supongo que el hecho de renunciar no es negativo para Jesús, es elegir aquello que más nos conviene, una opción existencial difícil de comprender sin la sabiduría de la pequeñez (la que da la fe) y sin contemplar la diferencia entre nosotros y lo que nos quiere llevar a la plenitud. ¡Cómo va humildemente transformándonos el poder del amor y nos hace grandes, de corazón ensanchado, magnánimo, todo corazón, en conocimiento!

J.V.T. i carminis

-----------------------------------------------
(1) Oració atribuïda al teòleg y politòleg americà Reinhold Niebuhr (1892-1971).

Imatge: Marko Ivan Rupnik, centre Aletti, Roma.