Fe i realitat

Lc 17, 11-19:

També jo vaig trobar Jesús i sanada com els deu leprosos d'aquest evangeli. En realitat, la meua sanació parla d'un altre canvi, vivia sense vitalitat, automarginada, la meua malaltia més acusada era la desesperança, les solucions que m'aplicava no duraven, com diria el poeta “no pots creuar el mar simplement mirant l'aigua”¹.

En aquest passatge només va tornar el samarità per agrair la seua curació. Com aquest home alliberat i agraït, vaig buscar a Jesús, agrair-li la fe que m’alçava. La meua cerca va ser un impuls vital que em feia parlar confiadament i repetidament amb algú, tot i que no l’hi veia. Sense que ningú ho sabera.

En la primera lectura d'avui, Namaan va pensar que era una estupidesa banyar-se en eixe riu fangós, però ho va fer perquè no tenia res a perdre i molt a guanyar: la vida. Això mateix vaig pensar quan comencí a orar. Vaig adonar-me que Déu m’hi fa falta.

También yo encontré Jesús y sanada como los diez leprosos de este evangelio. En realidad, mi sanación habla de otro cambio, vivía sin vitalidad, automarginada, mi dolencia más acusada era la desesperanza, las soluciones que me aplicaba no duraban, como diría el poeta “no puedes cruzar el mar simplemente mirando la agua”¹. 

En este pasaje solo volvió el samaritano para agradecer su curación. Como este hombre liberado y agradecido, busqué a Jesús para agradecerle la fe que me levantaba. Mi busca fue un impulso vital que me hacía hablar confiadamente y repetidamente con alguien, a pesar de que no le veía. Sin que nadie lo supiera.

En la primera lectura de hoy, Namaan pensó que era una estupidez bañarse en ese río fangoso, pero lo hizo porque no tenía nada a perder y mucho a ganar: la vida. Esto mismo pensé cuando empecé a orar. Me di cuenta que Dios me hace falta.

carminis

----------------------------------------------------

(1) Rabindranath Tagore.

Imatge: Curació dels deu leprosos, mosaic de l'església de Sant Salvador de Cora, Istanbul (Turquia)