Insistència

Lc 18, 1-8:

Què vol dir la insistència de Moisés davant Déu? Pregar, insistir i esperar justícia. No és cosa de Déu la justícia humana, la seua justícia no respon les nostres expectatives. Tanmateix, la justícia humana mai no acaba de fer justícia a tot allò que batega en el cor de cadascú de nosaltres. Potser, aleshores, cal obrir-nos a una justícia major com la que pot arribar-nos de Déu i demanar-li-la sense defallir. Serà una manera d’advertir-nos que, si coneixem a Déu, els problemes se’n van a soles?  

Què vol dir Jesús amb l'actitud d'aquesta viuda que no es va deixar arrossegar per la injustícia del jutge, ni pel temor o la seua condició marginal, i va arriscar-se a ser humiliada o pitjor? Amb la seua insistència davant del jutge va canviar les coses, encara que  semblara impossible. Va canviar la seua vida. Déu no és com eixe jutge injust i discriminatori; pregar insistentment que se’ns faça justícia,  prompte o tard es farà justícia a l’home. Si és així, paga la pena romandre en pregària incessant davant d'Ell. 

Pense en el meu compromís personal, social i evangelitzador, en la pressió de l'entorn, en el desànim i la frustració; pense en la fe i l’oració sense defallir ni desalenar-nos. Crec que per la nostra insistència i persistència en Ell, anem transformant-nos. (Per a Déu insistir no és ser pesat).

¿Qué quiere decir la insistencia de Moisés ante Dios? Rezar, insistir y esperar justicia. No es cosa de Dios la justicia humana, su justicia no responde nuestras expectativas. Pero la justicia humana nunca acaba de hacer justicia a todo lo que late en el corazón de cada uno de nosotros. Quizás, entonces, hemos de abrirnos a una justicia mayor como la que puede llegarnos de Dios y pedírsela sin desfallecer. ¿Será una manera de advertirnos que, si conocemos a Dios, los problemas se van solos?

¿Qué quiere decir Jesús con la actitud de esta viuda que no se dejó llevar por la injusticia de ese juez, ni por el temor o su condición marginal, y se arriesgó a ser humillada o peor? Con su insistencia ante el juez cambió las cosas, aunque pareciera imposible. Cambió su vida. Dios no es como ese juez injusto y discriminatorio; pedir con empeño que se nos haga justicia, tarde o temprano se hará justicia al hombre. Si es así, vale la pena permanecer en oración incesante ante Dios. 

Pienso en mi compromiso personal, social y evangelizador, en la presión del entorno, en el desaliento y la frustración; pienso en la fe y la oración sin desanimarnos. Creo que por nuestra insistencia y persistencia en Él, nos vamos transformando. (Para Dios insistir no es ser pesados).

J.V.T. i carminis

-----------------------------------------------

Imatge: Figura, Montserrat Gudiol (1933-2015).